Campdevànol - Coves de Ribes

Avui he sortit amb el Tati i hem anat a buscar l'ombra cap al Ripollès. Concretament, passat Campdevànol, a les Coves de Ribes. Fa un temps vaig estar al Cingle de les Abelles, que comparteix aparcament amb el sector d'avui.

Baixem uns metres per la carretera i de seguida ens enfilem per un corriol que puja muntanya amunt. Aviat arribem a les vies del tren just quan en passava un, travessem la via i en un parell de minuts més som a peu de via. Tindrem ombra fins a les 13:00 i, a més, hi ha arbres que protegeixen el peu de via. També tindrem mosquits...

Comencem per la dreta de tot,  fent Julivert (V+). He preferit que comencés el Tati perquè així jo li veuria l'entrellat a les vies a mida que s'anessin complicant i de seguida m'adono que les cintes de l'arnés li pengen bastant enrere! Fins i tot en aquesta via la cosa és ben vertical! La via és xula, però amb una entrada curiosa i uns quants moviments on agrairies que la presa no fos tan roma... Surt bé, però ens ha avisat!

La primera del dia. Més roma del que voldríem però es deixa...

Aprofitem que comparteix reunió amb El Senyor del Taga (6a). Aquí hi ha una mica més de feina. També hi ha unes xapes posades d'alguna forma peculiar. La via té un passet a l'entrada i un altre moviment un xic més amunt. Més agradable de fer que la primera.

El Senyor del Taga és prou agradable de fer.

Després encara ens hem posat a Abril (6b). Aquí el tram més dur són els primers metres, cosa que ja s'endevina des de baix. Unes apretades regleteres fins trobar un bon canto que permet xapar el segon químic. Després un tram expo on hem xapat temporalment un bolt de la via de la dreta i hem baixat per treure'l després. Després d'això ve un tram molt, molt bonic de fer i realment no massa difícil. Aquí hi ha força herbetes que han anat creixent durant les pluges que fan una mica de nosa, però les anem arrencant.

Apretada forta al principi i anar gaudint de Abril.

A partir d'aquí la cosa s'ha anat emmerdant, com veureu. El Tati s'ha anat mirant el llibre i ha decidit que li venia de gust combinar el primer llarg de Dutxa Matinal (V+) amb Pollo al Chilindrón (6b). Fa la Dutxa sense problemes i ataca el Pollo, que s'enfila per l'esperó de la dreta. Aviat el veig dubtar. Puja, baixa, fins i tot xapa la reunió de la dreta... Tot això per anar a xapar la següent que queda lluny, a l'esquerra i en un lloc inexplicable. L'acaba ben embutifarrat! Veient això jo m'hi poso en top-rope, com és evident. Puc confirmar que la xapa queda extremadament a desmà: pujant segons la lògica, seguint l'esperó, queda lluny, a l'esquerra i abocada al desplom quan per allà no s'hi passa! (Perquè, si passes per allà, t'has de marcar un desplom de pebrots que no sembla 6b ni de conya). Per acabar-ho d'amanir, després trobem un tram amb vegetació amb punxes...

Començant les contorsions. Males sensacions al Pollo...

Després d'aquesta ens posem a La Casa dels Ous (6b). Segueix una xorrera molt bonica i es veu la mar de xula! El company s'hi posa i aviat el veig bufar fort... i penjar-se a la tercera xapa. S'ho mira i aconsegueix sortir-ne. Més amunt ve un desplomet curiós, on hi ha un moviment estrany i cal fer uns quants moviments fins la propera xapa. El company resol amb la canya i jo decideixo, assenyadament, fer-la també en top-rope. A la tercera xapa hi ha tomàquet i m'he de penjar per veure-ho. S'agafa la xorrera desplomada i toca anar agafant laterals de dreta i d'esquerra per guanyar alçada. Esquerra en lateral a una fondalada gris i estirada de dreta a una regleta. Pujar peus, esquerra a regleta sota d'una fissureta i creuar dreta a la fissura i tibar-li amunt. Pot sortir, però és dur de pebrots! Més amunt, el darrer desplom també té gràcia. Amb dreta a bon canto, toca remada d'esquerra a una lateral que queda com a terra de sobre el desplom. Dreta en alguna coseta i esquerra a una altra lateral o invertida que permet pujar peus a sobre el desplom. S'agafa un bon canto que permet xapar, tot i que no es veu des de lluny. Com deia, pot sortir, però apretant. Ens ha semblat estratosfèrica!

Per acabar La Casa dels Ous s'ha de lluitar!

Amb aquests cinc pegues ens donem per satisfets. Probablement s'hi pugui tornar unes quantes vegades perquè les vies són bones. Ara, s'ha de donar la talla! Curiosament, les primeres del dia ens han semblat correctes... 

Vilada - Can Marieta

Després de molts dies de no coincidir plegats, avui els tres mosqueters, Ernest, Pana i jo mateix hem anat a buscar l'ombra a Vilada, a can Marieta. Hi havia estat fa un temps però era una proposta que no em desagradava, encara que toqués repetir vies i apretar fort ;)

Començo amb suavitat, tatxant una via que no havia fet, la Kukatina(V+). No ens ha semblat pas senzilla ni a l'Ernest ni a mi...

A Kukatina, la més senzilla però no pas senzilla!

El Pana, que va fanàtic, no perd el temps amb aquestes vies i es posa a Jamel (6a) i esbufega una mica a la zona del desplom. Després m'hi posaré jo també i confirmo que hi ha unes bones apretades! L'ideal és no encarar el desplom massa directe, sinó un xic per l'esquerra...

Les nostres tres actuacions a Jamel.

Després de Jamel el Pana es posa a La Foradada (6b). Lluita com un berraco, tant per la dificultat com pels alejes, i la treu. Els altres no tenim pas ganes de posar-nos-hi i li diem que la desmunti (jo ja la vaig tastar en top-rope l'altra vegada i ja vaig veure les galetes que t'hi jugues...).

El Pana, donant-ho tot a La Foradada.

Segueixo per Via Làctea (6a+). Una mica més contínua que Jamel però d'estil similar. L'Ernest la fara ben bé també, al final del dia.

A Via Làctea.

El Pana es posa a Troni l'Aspiradora (6b+) en top-rope aprofitant que comparteix reunió amb la Kukatina. Li costa veure els passos a la part de baix però acabarà trobant un forma de fer-la. Fer-la serà un altre tema però...

L'aspiradora no ha tronat, però s'han sentit crits de lluita.

L'Ernest ha fet la Pallaringa (6a) i això em permet fer un top-rope a Nenes del Cul Plomat (6b). L'havia ullat la darrera vegada i avui he pogut tastar-la. És una via exigent, que no és evident de llegir a la primera. Penjant-me algunes vegades aconsegueixo treure-li l'entrellat. La primera part és regletera i toca encarar-la més o menys recte. Després cal anar cap a l'esquerra en un parell de llocs i tornar cap a la dreta. El darrer tram dur (als voltants de la quarta xapa, té un moviment que m'ha semblat molt llis de peus... Després ja es pilla bon canto. Anant en top-rope he continuat fins a la reunió de la Pallaringa i queda un viot! Li veig possibilitats d'encadenar-la! (Ara, estratosfèrica per ser 6b).

A dalt, l'Ernest a Pallaringa i jo a Nenes del Cul Plomat.

L'Ernest acaba l'actuació a la Via Làctea i pleguem trastos. 

Final de festa a Via Làctea.

Vinya Nova - Placa Cangur i Trobada d'Escaladorxs

Avui hi havia la trobada anual d'escaladorxs al Bruc. Li havia comentat al Ramon i s'ha animat a fer una activitat al matí i després anar a veure les paradetes i la presentació de la Sílvia Vidal. Al final hem organitzat una activitat apta per les parelles també ;)

Hem anat cap a la Vinya Nova. Jo vaig temptant el company per fer via llarga però no s'acaba de deixar del tot, així que anem per esportiva. Davant la disjuntiva sol o ombra ens hem decantat per ombra, així que ens hem acostat a la Placa Cangur, on hi havia fet un parell de visites prèvies, el 2019 i el el 2014.

Hem començat per l'esquerra de tot, amb la Tarifa (V). El Ramon enceta el treball i li costa re-trobar-se amb la roca i la finura montserratina però la gaudeix.

El Ramon enceta la sessió a Tarifa.

Baixo i em poso directament a Laiquen (6a) a la seva esquerra. Hi trobem un tram finet a la part de baix, un tram més dret al voltant d'una fissura i al final toca anar cap a la placa ben vertical de l'esquerra amb uns moviments curiosos. Bonica!

Seguim amb Laiquen.

Passem a Cie (6a). Al voltant de la segona xapa hi ha una agonia brutal. Ja em va costar l'altra vegada i m'ha tornat a costar avui! Cal confiar molt en els peus, que no tenen massa cosa mentre t'agafes de ronyositats amb les mans. Déu n'hi do! Més amunt hi ha alguns passets més per superar el ressalt final. Als darrers metres, a més, toca treure el polsim i les pedretes que han acumulat les pluges... 

A Cie hem de levitar un tram...

 Després fem la Haka (6b) a la dreta de l'anterior. Moviments fines en diversos punts, d'anar controlant bé mans i peus. Així es va progressant fins arribar al bombet final: aquí s'agafa un bidit invertit primer i un altre després amb la dreta mentre es troba prou bon canto lateral per l'esquerra. El Ramon s'hi ha posat de primer i l'ha tret sense despentinar-se!

Gaudint dels moviments del 6b.

Saltem una via i em poso a Moloko (6b+). Aquí hi ha força més feina! Superem un sòcol inicial i trobem dues xapes a la zona més que vertical. Xapo la segona des de l'esquerra però baixo a reposar a uns bons peus. Toca enfilar-se sobre una pedra gris, agafar un bidit de dreta i tibar-li amunt amb ganes! Es van pillant regletes i coses que permeten xapar la següent, amb tensió, això sí! Aviat es troba alguna regleta de peus que permet relaxar-se un xic. Ara toca anar escalant, mirant prou bé i reposant allà on es deixa. Aviat em planto a sota la panxeta final. Aquí toca agafar-se en invertit amb les dues mans, dreta a una bona bústia i pillar la R. L'altra vegada va sortir a vista. Avui ha tornat a sortir (tècnicament no a-vista però gairebé). El Ramon s'hi posa des de sota però no veu el pas difícil (en part perquè entra literalment el sol i costa veure) i ho resol en A0. Després va fent, amb algun repòs.

He encadenat Moloko i he quedat més que satisfet!

Està entrant el sol i canvia radicalment el nostre panorama! Fins ara el Ramon ha escalat amb el forro posat i tot! Per acabar el treball encara muntem un top-rope a Te Deum (6c) i ens surt a tots dos a la primera. La part més difícil és entrar dignament a la R: si bé es xapa prou bé des d'una llastreta a la que li dones la volta amb la mà, arribar amb la cara als bolts és una altra història. Per si de cas m'apunto: dreta a la llastreta esmentada, esquerra molt amunt a una lateral a l'esquerra, pujar peus i rebotar esquerra a una llastra-bec encara més amunt. Jo hi arribo, al límit: peu dreta gairebé on tinc la mà dreta i estirada a tope! La resta de la via és d'anar aguantant: no hi ha cap pas més difícil que l'altre. Segurament el moviment clau és creuar cap a la dreta la darrera fissureta que segueix la via: hi ha uns bons peus allà que permeten atacar els darrers metres amb dignitat. A la part de baix, anar-ho gestionant, no és senzill però és d'anar fent.

Fent el 6c en top-rope.

 D'aquí hem recollit trastos i hem baixa cap a la Vinya Nova.

I aquí comença una taca al meu currículum: hem dinat a la Vinya Nova, contribuint a un negoci que no hi pinta res al mig d'un parc natural. Però és una manera d'arribar a la trobada d'escaladorxs amb la panxa plena en companyia de les parelles que han fet una caminada per la zona mentre nosaltres tibàvem. 

Després de dinar hem anat a les paradetes al Bruc. Hem gaudit de les competicions que s'hi feien i hem escoltat la Sílvia Vidal. Sempre és un plaer sentir-la. Hi ha persones que són, simplement, admirables i ella n'és una. Entremig he pogut xerrar una estona amb la Cristina, que té una parada per vendre les seves creacions (BruNau @brunau_bn). Hem descobert un altre lloc on resolar gats, al Bruc, hem xerrat amb una quanta gent i hem gaudi de la moguda! No teníem intenció de quedar-nos a sopar i ha estat bona decisió perquè jo em sentia força cansat, més del que tocaria per la feina que hem fet. De fet, quan escric això estic ben engripat, amb mal de cap...

Camarasa. El Túnel

El Túnel era un sector de Camarasa que tenia ganes de visitar des de fa temps. Però els matins d'hivern hi fa fred, a l'estiu hi fa calor i entremig mai no he trobat el moment d'anar-hi, jeje. Per això, quan el Pep m'ho va proposar vam pensar que avui seria la darrera oportunitat d'anar-hi abans la calor no apreti massa. Total, que el Ramon el Pep i jo mateix ens hi hem atansat.

És un sector recent, parlant en termes relatius, amb bona roca i un munt de vies factibles. La informació actualitzada sembla ser que està aquí. Com deia, jo no hi havia estat mai però en Pep hi ha anat sovint i s'ho coneix bé. Ens farà de guia solvent!

Comencem poc a poc, fent la Wrecking Ball (V). Una vieta bonica de fer, que ens permet situar-nos amb el tipus de roca i la forma i textures de les preses d'aquí. Només trobem un passet de mirar-s'ho una mica quan toca entrar el diedret final. La fem tots de primer, després de convèncer el Pep que no es perd gaire temps fent-ho així ;)

A la primera del dia. Bona roca i bon tacte!

Després el Pep ens recomana No Ekipo Però Critiko (6a+). Aquí hi hauríem de trobar un bon salt de dificultat, però la veritat és que es deixa fer molt bé. Ara, a la part final s'ha de tibar una miqueta i, a més, hi ha algun alejillo que no s'entén gaire. Obliga de debò! Seguim amb la tònica anterior de fer-ho tots de primer!

A No Ekipo... Bona i d'anar fent, suau fins al mur fina.

Baixant, posem cintes a la veïna de la dreta, Per Lluir s'ha de Partir (6a+). És similar a l'anterior, amb una entrada clarament més dura que l'altre. A la part de dalt, similar. Aquí en Pep ha optat per fer-la en top-rope però surt perfecte!

Per lluir s'ha de tibar... a la primera part!

Em vaig mirant la via de la dreta però des de baix no ho acabo d'entendre: vaig veient xapes, però a la part final sembla que en falta una. Quan baixa, li dic al Pep que s'ho miri i confirma el que es veu de baix: des de la última fins la reunió hi ha una excursió exageradíssima. Tot i això, hi posem cintes... Em poso, doncs, a Wasteland Baby (6b). Aquí hi ha una mica més de feina i al mur final t'ho has de mirar força. Als voltants de la darrera xapa jo m'hi he acostat per l'esquerra, m'he ficat a la placa per uns forats relativament bons i he passat a l'esquerra, a posar els peus sobre un ressaltillo vermellós a un petit diedret. Aquí ja tens la xapa per sota dels peus i queden una colla de metres fins la reunió! Toca un pas de decisió per aixecar-se i... sí, hi ha canto que permet moure's. Jo em moc cap a la dreta, controlant bé els peus amb una tensió altíssima, tot i que recte apareixen bones gandes i permeten arribar a la R més ràpid. Però això no ho saps, anant a vista! Una bona vibrada que, segons la meva opinió, és totalment innecessària en una via esportiva i més si la resta de xapes estan a una distància normal (sí, ho he de reconèixer: no he equipat i em permeto opinar).

La xapa per sota dels peus, encara ve un pas difícil i falten bastants metres per la reunió.

El Ramon està fort i fort de coco i s'hi posa també de primer. Ara bé, fa un parell de volades a la part final... La primera, per sorpresa amb un bon vol, la segona ja més controlada. Sort que portem la canya (i és ben llarga) i amb una mica de traça acaba podent arribar a la R. En Pep no dubta i s'hi posa en top-rope.

A Wasteland Baby (6b).

A continuació al Pep li fa gràcia que ens posem a una de les vies que s'ha obert darrerament i que tenen una pedreta amb dibuixets pintats: Efecte Voll Damm (6a) i Aliento de Dragon (6a+). Opto per posar-me a Aliento de Dragon (6a+). És una via que s'ha netejat recentment i hi trobem una repiseta reforçada generosament amb sika. El recorregut és molt ben trobat i els moviments ben xulos. Ara, s'ha de treballar! En particular, a partir de la repiseta: aquí toca anar un xic en diagonal a la dreta i després en diagonal a l'esquerra, a cercar busties raonablement bones. Després ve un tram ben dur, on jo he fet una remada força llarga amb esquerra a pillar una bona regleta d'esquerres i després pots reposar bé (el tram és lleugerament desplomat). I ara torna a venir un aleje inexplicable: hi ha una xapa a sota el desplom final i fins la R hi ha 6 metres ben bons! Quan aconsegueixes agafar un bon canto a sobre el desplom és cert que ja tots són bons i també és cert que la caiguda seria ben neta (tot i que llarga)... Al Ramon li deixaré una extensió de quatre o cintes (totes les que m'han sobrat). La via és molt bona. Ara bé, més difícil que Per Lluir... i molt més difícil que No Ekipo...

A la darrera del dia. Bona via, amb caiguda espectacular a la part final. 

Després de fer cinc vies (amb algun entrebanc afegit) ens donem per satisfets i optem per recollir trastos. Hem anat buscant les ombretes que mig hi ha a peu de via i hem aguantat prou bé. Això sí: a partir d'ara serà recomanable buscar altres sectors o venir-hi a la tarda, segurament a partir de les 15:00 (o més tard si el dia ha estat calorós). M'ha encantat el tipus de roca i les vies que hi trobem. Totes elles amb bona roca, ben sanejada allà on ha calgut i ben equipades (malgrat algunes alegries per entrar a les reunions). Hi tornarem, a no ser que es confirmi la tònica de les entrades a la reunió (2 de 5). Digueu-me covard!

Cubells - L'Indret

Avui hem sortit amb el Ramon. El núvol tòxic a la zona de Vilanova desaconsellava anar direcció a la Facu i li he proposat d'anar a Cubells després de mirar alguna webcam i veure que allà hi feia un dia raonable.

Hem aparcat a un espai ample al camp de sota la paret, tot i que sembla que la majoria de gent ve per l'altra banda. Aquí hi vaig estar una vegada l'any 2021 i recordava que era un bon sector, amb roca agraïda, bon equipament i vies factibles. Avui hem confirmat aquest record. Comencem fent El Petit Gendarme (V). Qüestió d'anar fent i ben xula!

A la primera del dia el Ramon no ha fet anar la càmera ;)

D'aquí hem marxat una mica cap a la dreta. Hem preguntat pels plans que tenia una parella de gent de la zona amb qui anirem xerrant durant el matí i ens posem a El Mag Merlet (6a), el primer de tres 6a's seguits. Aquí hi ha un tram on s'ha d'apretar fort, sobretot perquè hi ha un tram amb peus molt llisos. Tots hem optat per anar a buscar una fissureta diagonal, però baixant m'ha semblat que hi havia opcions per la placa, a la dreta. Potser és una opció més dura però més franca...

Fent El Mag Merlet. No sé on és el merlet, per cert...

La cordada que hi ha ens diu que Jallalla (6a), a la dreta de l'anterior, té un pas més cabró (encara). La vaig fer l'altra vegada, tot i que no recordo res de res. M'hi poso i la sensació que en trec és que potser és més mantinguda (crec que el Fernando li dóna un plus i tot) però jo l'he trobat més franca. Potser és que ja estic escalfat, però m'ha sortit més còmodament.

Gaudint de Jallalla.

D'aquí anem més a la dreta encara, a fer Blondie (6a+) que no havia fet. Va resseguint una fissura i t'hi has d'anar posant bé. M'ha semblat que tenia molt bons peus tota l'estona i he fluït molt bé. De fet, m'ha semblat més senzilla que el primer 6a. El Ramon però no comparteix aquesta opinió, li ha costat, tot i que l'ha encadenat de primer -com totes les altres fins ara. I la cordada veïna s'hi posarà després i les suarà una mica per acabar-la. Per tant, per gustos colors.

Avui sí que he fet Blondie!

Aprofitant que comparteixen reunió muntem la Quinto No És (6b+). A la visita anterior m'havia sortit a vista, pensant que estava fent Blondie! Baixant em miro una mica el tram difícil per si les mosques i m'hi poso amb decisió. Tan decidit vaig que em surt la mar de bé! Hi ajuda molt que la roca és super-adherent. Allà on poses el peu, encara que sigui un foradet, s'hi queda. I el mateix passa amb els dits! A la tercera xapa, on hi ha les dificultats, jo he anat una mica a l'esquerra fins poder agafar la bavaresa invertida amb comoditat. El Ramon, que s'hi ha posat decidit de primer, també volia fer-ho però s'ha vist obligat a seguir recte i diu que s'ha anat aguantant miracolosament gràcies al que deia de la roca: encara que siguin dos dits en lateral precari, la roca sembla que no vol desenganxar-se de la pell, jeje. Total, que l'hem encadenada tots dos! El Ramon està fet un bou!

L'espectacular Quinto No És. (A algun lloc igual sí que li posarien, però no, no ho és)

D'aquí ens n'anem a la dreta de tot on hi ha un 6a+ que comparteix reunió amb un 6c i jo volia provar-lo. Així que ens posem a La Sabina me Sente Divina (6a+).  Aquesta ens ha costat a tots dos. D'una banda, la roca no dóna tanta confiança com fins ara i, de l'altra, m'he trobat amb una bona colla de moviments d'apretar-li fort. Jo he anat per la dreta de la línia de xapes i el Ramon un tros per l'esquerra i a tots dos ens ha semblat el mateix. La savina no l'hem tocada però, encara que "sente divina".

A La Savina me Sente Divina hem hagut d'apretar les dents.

Baixant em miro Cabut (6c) i li trec l'entrellat. Quan és el meu torn mirem el rellotge i veiem que estem en temps de descompte així que m'hi poso en top-rope. I l'encadeno! Uns passets al mur inicial que s'han d'estudiar: estirada a una regleta-punxa mediocre de dreta, pujar peus delicats i pillar una bona franja per l'esquerra. D'aquí, orella bona de dreta, remada amb esquerra en diagonal a l'esquerra fins a dos bidits pinçats, dreta a la vora, esquerra a bústia bona a la vertical aproximadament i estirada amb la dreta en diagonal amunt fins una bustieta bona. Ara toca recolocar-se i sortir del muret. A veure si a la propera cau! (factible)

Per acabar Cabut . Ha sortit a la primera però en top-rope!

Pleguem trastos i anem avall. Avui ens ha acompanyat la Bonnie, la gossa del Ramon que no podia quedar-se sola amb la previsió de tempestes. Ens ha fet bona companyia i ha rebut al seu amo com un heroi quan ha vist que havia vibrat a la via! Jo li he aixafat accidentalment una pota... perdó!!

El dia ens ha deixat escalar ben bé. A primera hora teníem calor de la bona i cap al final ens hem hagut de tapar una mica, però amb les previsions que hi havia és tot un luxe!

Una foto de l'altra cordada a Jallalla.

La ressenya de l'EscaladaPerATontos, tunejada amb el que he anat tatxant a cada visita
i afegint la via nova del comentari. Gràcies! (són notes meves, com tot el blog)